Una societat pagesa en una època de transició. Estructura demogràfica des Mercadal (1785-1865)

Amb el treball que el lector té a les mans, ens hem proposat d'estudiar una comunitat rural –en aquest cas, el terme des Mercadal– en un període de transició. El nostre interès per aquest tema no és nou, car un de nosaltres ja realitzà l'any 1989 un estudi similar sobre el tema de Ferreries (CASASNOVAS, M.A. i SASTRE, F., inèdit), que malauradament a l'hora d'escriure aquestes ratlles roman sense publicar.

Això no obstant, els resultats d'aquella primera aproximació al tema foren tan engrescadors que hem volgut donar-los continuïtat estudiant la població d'una altra comunitat pagesa de la Menorca interior, es Mercadal, que planteja l'al·licient afegit de la seva diversitat. En efecte, els poc més de 1.500 habitants que el terme mercadalent tenia a principis del segle XIX es distribuïen en tres nuclis de població (la pobla des Mercadal, Fornells i Sant Joan dels Horts o de Carbonell), a més de la bona proporció de mercadalencs que habitualment vivien a les nombroses possessions de la seva jurisdicció; en canvi, Ferreries –que junstament fins a l'any 1836 depenia del municipi des Mercadal– presenta una distribució de població més homogènia. D'altra banda, la posició geogràfica des Mercadal al centre de l'illa fa que sigui interessant destriat el paper de la població mercadalenca com a cruïlla d'influències entre els dos principals pols d'atracció de l'illa, Maó i Ciutadella.