Mites i records

Sota el títol de Mites i records s'apleguen en el present volum les col·laboracions de Francesc Camps i Mercadal al setmanari La Aurora en el curs 1916, el darrer any en què va publicar-se.

El nostre autor, en contacte constant amb el poble, no tan sols per la seva condició de metge rural, sinó sobretot per les arrels pageses, i dedicat a la recerca de material folklòric d'ençà de la seva joventut, ja en plena maduresa —quan col·laborava en La Aurora tenia 54 anys—, comptava, sens dubte, amb un copiós i valuós arxiu. Una part d'aquest arxiu roman encara inèdita. Una altra part s'inclou en l'obra més important de l'autor, el Folklore menorquí de la pagesia, que s'edità el 1918, però que ja havia quedat enllestit el 1911, en què va presentar-se en un concurs convocat per l'Ateneu de Maó. N'obtingué el primer premi el 5 d'octubre de 1912.

Doncs bé, Mites i records pot considerar-se, en la seva major part, com un complement o prolongació d'aquest llibre modèlic. Fins i tot, molts dels treballs que van publicar-se en La Aurora ja devien estar escrits, potser en esborrany, quan l'autor féu la tria del material que volia presentar a concurs, i no hi tingueren cabuda.

En el present volum, a més d'unes quantes rondalles, abunden les narracions breus, sovint sota un títol genèric —«Diablures», «Rondalles curtes menorquines», «Fadrinenques», «Amor conjugal»—, que recorden la forma i estil de moltes de les contarelles del Folklore.