Epistolari (1952-1966)

L'epistolari creuat entre Francesc de B. Moll i Josep Salord Farnés presenta un conjunt de 49 cartes, la primera de les quals és datada el febrer de 1952, quan Mn. Salord havia estat recentment traslladat a Ciutadella des de la parròquia des Migjorn, i la darrera, l'octubre de 1966, quan ja es donava per tancat el debat públic sobre la llengua a la litúrgia. Aquest homogeni conjunt va ser precedit per dos escrits anteriors, que situen als anys trenta l'inici de l'amistat dels dos corresponsals i que evidencien una total coherència amb el contingut de la correspondència mantinguda durant la postguerra.
 
Aquesta es va produir amb una periodicitat cronològica bastant regular dins la dècada dels 50, regularitat que va decaure en la primeria dels anys 60 per tornar a reprendre el 1965, en plena efervescència de la problemàtica de la llengua a la litúrgia, i decaure totalment el 1966.

L'epistolari ara editat ofereix interessants informacions tant de caràcter personal com, també i sobretot, referides a l'activitat intel·lectual de cadascun dels corresponsals i als esdeveniments culturals en què participaren. Allò més important, però, es concreta en la possibilitat d'accedir, des de la intimitat epistolar, al pensament d'ambdós personatges, ben definit sobretot per que fa referència a la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans. 

D'aquí que aquesta relació permeti, a més, valorar la feina del gruix d'intel·lectuals illencs i els lligams ben vius amb els companys dels altres indrets amb qui compartien la llengua i la cultura. En aquest sentit, la lectura de l'epistolari palesa, sens dubte, l'actualitat cultural dels anys 50 i 60, amb un ventall d'actuacions dirigides cap a la represa lingüística i cultural. En nombroses ocasions Francesc de B. Moll i Josep Salord, l'un des de Mallorca i l'altre des de Menorca, foren els capdavanters d'aquestes actuacions, que cohesionaren mitjançant la relació epistolar mantinguda.