Zero graus

Amb aquesta nova edició, Esperança Camps ha gaudit, com l'exconvicte Ernest Pruneda, de la llibertat necessària de temps i d'espai per revisitar la narració inicial i modificar paraules, afegir matisos, complementar frases o allargar paràgrafs fins oferir-nos una versió renovada i qui sap si definitiva d'aquella primera redacció. 

Aquesta oportunitat ens ha permés saber que per al protagonista anar al cine és una vulgaritat o que sempre porta amb ell les pinturetes, detalls que no figuraven en l'edició anterior. I on llegíem l'expressió «un bitllet cap al passat», ara trobem «un passatge cap a ell mateix». Hi observem, també, variacions lèxiques que reconverteixen la xicalla en al·lotim; les llumades en bellumes i les vesprades en fosquets. Uns retocs subtils però que palesen la destresa d'Esperança també en el domini d'un lèxic ric a disposició de la trama.

La història que llegireu tot seguit té com a protagonista un constructor psicòpata. No hi ha cap redundància en el que dic: Ernest Pruneda és psicòpata de debò, un assasí no només de territoris i paisatges, sinó també de persones a les quals es permet de llevar la vida sense més motivació que atendre una veueta interior. Res més lluny de la meva intenció fer-vos ací un resum: els llibres són per llegir-los, i aquest no és cap excepció.