Josep Clapés Juan. Vida i obra d'un eivissenc a Menorca

Eivissa ha estat molt afortunada amb Menorca i els menorquins; en la comparació entre les dues illes els pitiüsos sempre hem sortit afavorits. Els menorquins sempre han mirat Eivissa com a objecte del seu estudi i ho han fet sempre des de la fraternitat i la comprensió.

Aquest treball sobre l'historiador Josep Clapés, a més d'explicar amb tot luxe de detalls els vint-i-vuit anys menorquins de Clapés, en una curta vida de 52 anys, analitza amb rigor treballs de Clapés que havien caigut en l'oblit del temps. Estada dividida en dues etapes: 1888-1894 i 1903-1916; aquest últim any fou el de la seua mort.

Limón Pons fa un repàs exhaustiu de la primera estada de Clapés a Menorca entre 1888-1894, quan s'inicià i publicà els primers estudis històrics. Aquest sojorn menorquí es va veure interromput per la marxa del militar Clapés a les guerres de Filipines i de Cuba. Retornar d'ultramar i casat el 1900 amb Josefina Ferrer Oliver (1900), cosina segona d'Isidor Macabich. Clapés es troba imbuït per un esperit positivista de la ciència i en el seu cas, prefereix publicar els documents més que interpretar-los; pens que això ho aprengué en la primera estada a Menorca, ja que a Eivissa únicament havien aparegut alguns estudis més inculcats per l'esperit romàntic de la història.
(Del pròleg de Felip Cirer Costa)