Enric Enrich Coll, el capellà de Fornells

Una reconstrucció biogràfica ponderada de gran equilibri i intern sobre una figura controvertida del clergat menorquí, humaníssima i humil, però alhora enigmàtica i difícil. El llibre també és la versió bàsica d'una etapa crucial de la història de l'Església particular de l'illa de Menorca.
Immersa en el conflictiu i a vegades convuls període del Concili Vaticà II, la biografia aporta algunes claus per entendre la laberíntica evolució del catolicisme posterior a la guerra civil, la modernització social i el laïcisme galopant que l'han marcat. Però, sobretot, el lector s'adonarà de la fermesa sacerdotal de mossèn Enric. I no manco, de la persistència del su amor al Jesús dels evangelis (home pjobre entre els pobres, que proclamava Enric una vegada i una altra). Però, esclar, també hi trobarà reflectit el capellà pagès del barranc d'Algendar; el caixer de guindola i tradicions ancestrals sobre cavalls bruns; el restaurador d'estovalles i calderetes; el polític d'esquerres qeu lluità per una independència municipal impossible; el repartidor de butà, el manobre, l'emblanquinador de parets o l'auxiliar de gerontologia; o també el poeta i l'home de les homilies curulles d'amor a Déu i ales criatures més dèbils.
Dit altrament: és aquesta una biograifa d'ombres i llums, d'errors i de certeses, de bons exemples d'humanitat i de supèrbies inevitables, d'amors i desamors diocesans. En definitiva: de debilitats i de fortaleses.
(del pròleg de Miquel Àngel Limón)