El Gran Tour del pintor Calbó

Pasqual Calbó i Cladés (Maó, 1752-1817) procedia d'una família dedicada al comerç marítim mercantil. Va assistir des d'infant a l'estudi del pintor de Liorna Giuseppe Chiesa, el vicecònsol del gran ducat de la Toscana a Menorca, que recomanà als pares que se l'enviés a formar-se a Itàlia. El jove va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de València entre el 1770 i el 1774 i a l'Acadèmia de França a Roma del 1774 al 1778.

A Venècia, va rebre la protecció de l'ambaixador de l'Imperi Alemany, el comte genovès Giacomo Durazzo, que envià dos dibuixos seus a Viena, els quals li valgueren el mecenatge del príncep de l'Imperi Wenzel Anton Kaunitz, una medalla d'or de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria i una pensió per estudiar a Roma. A la ciutat pontífica, hi va rebre la tutela de Giovanni Francesco Brunati, l'ambaixador de l'Imperi davant la Santa Seu, el mestratge del pintor filòsof Domenico Corvi i la influència del pintor neoclàssic Anton Raphael Mengs, deixeble de l'historiador de l'art i arquèoleg alemany Johann Joachim Winckelmann.

El 1778 el jove maonès va ser instat a presentar-se a Viena, on el 1779 va ser nomenat, als vint-i-set anys, dibuixant de la cort a la Galeria Imperial d'Art de Belvedere, el primer museu historiat de pintura del món, catalogat per Christian von Mechen, deixeble també de Winckelmann, i obert al públic el 1781. El Grand Tour del pintor Calbó abasta els deu anys de la seva formació europea.