Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí

El diccionari quadrilingüe de l’humanista il•lustrat Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841), una contribució de primer ordre a la lexicografia catalana del segle XIX, és la materialització d’un projecte iniciat el 1992 a l’Institut d’estudis Catalans, a proposta de Jordi Carbonell. Informatitzat el corpus en una primera etapa sota el guiatge de Joaquim Rafel, Maria Paredes en va preparar l’edició crítica, a partir dels dos manuscrits complets i d’un apèndix conservats, i l’ aprofundit «Estudi introductori», al primer bloc del qual caracteritza «Antoni Febrer i la seva obra», cloent-lo amb un capítol sobre el Febrer lexicògraf. El segon bloc és una aproximació al diccionari a partir de cinc capítols dedicats, respectivament, a la descripció dels manuscrits, a la caracterització i la ubicació de l’obra en la lexicografia catalana de les primeres dècades del segle XIX, a l’estudi de la macroestructura i la microestructura i a la caracterització de la llengua. 

L’edició d’aquesta obra, coneguda i emprada per alguns lexicògrafs a partir de l’únic manuscrit incomplet que es coneixia, enriqueix la història de la lexicografia catalana i és una de les aportacions més destacades d’Antoni Febrer i Cardona, que dedicà la vida a la reflexió sobre els fets d’una llengua que considerava única per a tot l’àmbit lingüístic, la qual cosa no era gens habitual en els diccionaris elaborats fora del Principat en aquells anys.